dilluns, 20 d’abril del 2015

Solo un muerto más



Autor/a: Ramiro Pinilla
Editorial: Tusquest Editores
Any de publicació: 2010
Pàgines: 274
Genere: Policíac




En plena postguerra, Sancho Bordaberri decideix obrir una petita llibreria a Getxo, tot i que el seu somni és, en realitat, ser escriptor com els seus ídols Hammet i Chandler. 
Però hi ha un problema; totes les editorials li retornen els manuscrits que ell ha enviat.

A la Platja, Sancho es queda pensatiu i trist després que setze vegades les editorials  li hagin retornat el seu manuscrit. Se'n recorda que l'any 1935 abans de la guerra a Getxo i va haver un intent d'assassinat, i també un assassinat. Les víctimes van ser els bessons Leonardo i Eladio, tot i que només van matar a Leonardo.
Com que el succés va passar poc abans d’esclatar la gerra, es va començar a investigar l’esdeveniment però mai el van resoldre i ho citaven com si només fos un mort més.
Passat 10 anys del succés, Sancho troba una oportunitat i pensa que la millor manera d’escriure un llibre és ser ell mateix qui ha de resoldre el cas. Es farà anomenar detectiu Samuel Esparta i l’ajudarà Koldobike, la noia que treballa amb ell a la llibreria. Tota aquesta investigació passa enmig dels esdeveniments de la divisió blava.

La novel·la comença interesant però a mesura que va avançant el llibre, perd intensitat. Poc sorprenent, ja que des del principi es pot intuir qui és l’assassí.
També et deixa sense saber el motiu de l’assassinat, tot i que pels fets que passen, es pot mig intuir.


Em dóna la impressió que Ramiro Pinilla s’ho ha passat molt bé escrivint aquest llibre.

diumenge, 15 de març del 2015

Una chica cualquiera


Autor/a: Arthur Miller
Editorial: Tusquest Editores
Any de la publicació: 1997
Pàgines: 94
Gènere: Narrativa
Llengua disponible: Català i espanyol




Janice viu a Nova York i és una noia poc agraciada de cara. A la seva infantesa, la seva mare li va ensenyar un anunci de "Cosmopolitan" i li va exclamar "aquella és una bellesa!".

Janice es va casar amb gran admiració per Sam, un home amb idees polítiques d'esquerres dels anys trenta.

La relació d'ells dos és freda i Janice està descontenta amb el poc cas que li oferix el seu marit Sam. En canvi, en Sam, està molt més preocupat per la política i la militància.

Quan Sam decidedix llistar-se com a militant Nazi americà, Janice s'adona que el seu matrimoni mai va ser per amor i que potser va ser per por a la soledat. Quan en Sam torna de la guerra, Janice decideix tirar pel dret, deixar-l'ho i continuar la seva vida lluny d'ell.

M'ha agradat aquest llibre. És fa curt i senzill de llegir. La protagonista m'ha caigut molt bé.

Llibre Recomanable.

Frase extreta del llbre:
<<Janice pensa que la majoria de la gent es casa no per un amor submís, sinó per trobar justificació l'un amb l'altre.>>

dimecres, 4 de març del 2015

Seda


Autor/a: Alessandro Baricco
Editorial: Edicions de la Magrana
Any de la publicació: 1997
Pàgines: 96
Gènere: Narrativa
Llengua disponible: Català i espanyol




Segle XIX, Hervé Joncour de Lavilledieu (Fança), per viure, compra i ven cucs de seda. Està casat amb l'Hélèna, i no tenen fills.

Arriba una epidèmia que afecta les cries de cucs de tot europa. Hervé decideix anar a l'altra banda, a Síria i a Egipte, però l'epidèmia també acaba arribant fins aquests països.

Baldabiou un home que 20 anys enrera havia entrat el poble, recomana als criadors de cucs de seda de Lavilledieu confiar amb en Hervé Joncour per anar al Japó a comprar cucs de seda. Aquell temps Japó vivia completament separada de la resta de la humanitat, refusant qualsevol contacte amb la resta, prohibint l'accés a qualsevol estranger i eren resignats a vendre la seva seda. 

Un cop a Japó, Hervé compra els ous dels cucs seda (idea de Baldabiou per poder tenir seda). Quan ja ho té tot enllestit i es disposa a empendre el camí de tornada, un home japonès li fa entendre a Hervé que Hara Kei el vol veure'l.

Hara Kei és l'amo de Japó. L'hi pregunta a Hervé que qui és i què fa allà (tot això amb francès). Hervé li explica el millor possible, sense saber fins a quin punt Hara Kei era capaç d'entendre'l. Mentres ells dos tenien aquesta conversa, hi havia una dona que no tenia els ulls orientals i el qual el seu rostre era el d'una noieta. El rostre d'aquesta dona, Hervé no l'oblidarà mai. 

M'ha agradat aquest llibre. Com diu en la descripció del llibre, això no és una novel·la. Ni tampoc un conte. Això és una història. Es podria dir que és una història d'amor. Però si només fos això, no hauria valgut la pena explicar-la.
L'argument d'aquesta història és el triangle amorós de Hervé, la dona que els seus ulls no eren orientals i Hélèna que sembla un personatge secundari, però cap al final del llibre descobreixes que estàs equivocat.
Una història curta, senzilla de llegir-la, sensual, i amb un final sorprenent.

Frase extreta del llibre:
<< S'hauran adonat que aquests homes observen, el seu destí tal com, la majoría, solen observen un dia de pluja.>> 

dimecres, 28 de gener del 2015

Bruixa de dol



Autor/a: Maria-Mercè Marçal
Editorial: Edicions 62
Any de la publicació: 2006
Pàgines: 158
Gènere: Poesia
Llengua disponible: Català



Aquest llibre és un recull de poemes en què l'autora parla de la solitud, la llibertat, l'amor, el desamor i el feminisme.

A mi m'agrada la poesia, però tot i agradar-me aquest gènere, moltes vegades no entenc els poemes. Això fa que agafar un llibre de poesia em costi molt. Suposo que deu ser per aquest motiu que no llegeixo més poesia. 


El que més m'ha agradat d'aquesta edició, és el final del llibre, en què hi ha una part íntegra dedicada a ser una guia dels poemes. Et diu que busquis una paraula al diccionari per poder entendre millor el poema, et subratlla una paraula per guiar-te...  
Hi ha un moment en aquest apartat, en què diu que es copïi en un paper a part, els poemes que més t'hagin agradat (encara que no els hagis entès). Jo hi he fet cas, i he copiat els poemes que més m'han agradat.


Si algú a qui li agrada la poesia, em vol recomanar un autor/a, serà benvingut!


poema extret del llibre:
<< Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que la amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa. I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses..>>

dimarts, 13 de gener del 2015

Thérèsa Raquin


Autor/a: Émile Zola
Editorial: Alba Editorial
Any de la publicació: 2002
Pàgines: 324
Gènere: Narrativa
Llengua disponible: Espanyol




La família Raquin està formada per la senyora Raquin, el seu fill Camille, el gat François i viuen a Vernon.

La senyora Raquin tracta amb molt d'afecte el seu fill, com si encara fos un infant. Camille és una persona que sempre està malalta, pateix totes les febres i totes les malalties possibles. La senyora Raquin, per la seva part, vol apartar a Camille dels accidents de la vida. Vol que no vagi a treballar, ni a estudiar; Camille es torna un ignorant.

Un dia, la família rep la visita de Thérèsa (cosina de Camille) i hauran de cuidar-la després de quedar-se orfe de mare.

La senyora Raquin cuidarà a Thérèsa com una filla més.  Thérèsa és una noia amb una salut de ferro però serà criada com una malalta, igual que Camille. Compartirant medicaments, no sortirà de casa... Amb aquesta vida, Thérèsa es va tancant en ella mateixa, parla en veu baixa, camina sense fer soroll, es queda callada i sense moure's de la cadira, és una noia sense expressió a la cara.

La senyora Raquin és comença a alterar en pensar què li passarà al seu fill després que ella ja no hi sigui. Deixarà sol el seu fill malalt? Qui el cuidarà? Arriba a la conclusió que haurà de casar els dos cosins.
Vuit dies després de les noces, Camille li diu a la Senyora Raquin que se'n vol anar de Vernon per anar a París. La senyora Raquin després pensa molt en què el jove matrimoni podria tenir descendència, i que ja no n'hi haurà prou amb la seva pensió de jubilada. Per tant, haurien de guanyar més diners.

La família s'instal·la a París. Concretament, al passadís de Le pont-Neuf. La senyora Raquin i la Thérèsa treballarant en una petita merceria (on vendran fils i agulles) i Camille treballarà a les oficines del ferrocarils d'Orleans.

La senyora Raquin es retroba amb un antic amic seu, el senyor Michaud (un ex-comisari de la policia). Des d'aquell dia, el senyor Michaud acompanyat del seu fill (també policia), la seva jove i Grivet (un company de feina de Camille) van cada dijous a la nit, a casa dels Raquin.

Un dia, Camille es retroba amb Laurent, un antic company d'escola. Des d'aquell moment, Thérèsa i Laurent senten una atracció fisica i un desig sexual molt forts. Arribant a l'obsessió, els dos amants veuen com Camille els molesta, els portarà a preparar un assassinat per poder satisfer els seus desitjos. Però potser, no els acaba de sortir gaire bé.

En aquesta novel·la, Émile Zola descriu molt bé l'evolució psicològica de dues persones després de cometre un assasinat. 
No és una novel·la d'acció, sinó d'anàlisi de cada pensament i d'emoció de cada personatge de la novel·la. Gran part de la novel·la ens explica els sentiments de culpabilitat entre els dos amants que no aconsegueixen gaudir d'aquesta relació. T'enganxa perquè vols saber què passarà i com acabarà aquesta història entre els dos amants. 

Frase extreta del llibre:
<< Quan no hi ha esperança pel futur, el present és tenyeix d'una detestable amargo.>>